Quant costa una pàgina web per a una empresa: rangs i senyals

Si estàs comparant proveïdors, el dubte és lògic: quant costa una pàgina web per a una empresa no té una única resposta. El problema és que, quan demanes preus, et arriben propostes que no s’assemblen entre si i és difícil saber què estàs comprant de veritat.

Per prendre una decisió sense anar a cegues, necessites tres coses: rangs per tipus de projecte, quines partides encareixen una web (i quines només sonen bé), i senyals clars d’un pressupost inflat. Anem-hi.

Quant costa una pàgina web per a una empresa: rangs per tipus de projecte

El preu d’una pàgina web d’empresa depèn, sobretot, de la profunditat del projecte: abast real, nivell de disseny, contingut, i si hi ha integracions o automatitzacions. Per orientar-te amb rangs concrets, aquests són els nostres plans a DGTALIT (sense IVA):

• Starter: des de 900 EUR. Fins a 5 pàgines. Termini habitual: 2-3 setmanes.
• Corporativa: des de 1.300 EUR. Pàgines il·limitades, blog i disseny personalitzat.
• Enterprise: des de 2.000 EUR. Desenvolupament a mida i integracions (API/CRM/ERP).

Aquests rangs no són «el que costa una web» en abstracte. Són el punt de partida per a tres escenaris típics: validar la presència en línia amb una web simple, construir una corporativa que aguanti el creixement (continguts, seccions, blog), o muntar una web connectada als sistemes i processos del negoci.

Què estàs comprant quan demanes un pressupost de pàgina web

Dos pressupostos poden tenir el mateix preu i no tenir res a veure. Quan demanes un pressupost de pàgina web, assegura’t que el proveïdor et ven un projecte complet, no només «pantalles boniques». Aquestes són les peces que marquen la diferència:

1) Abast: pàgines, plantilles i tipus de contingut

No és el mateix «10 pàgines» que «10 tipus de pàgina». Una pàgina de «Serveis» repetida amb el mateix patró és una cosa. Una web amb fitxes de servei, casos, equip, vacants, recursos i un blog amb categories n’és una altra. Aquí és on sol amagar-se el sobrecost: quan l’abast no està definit i cada nova necessitat es factura com un extra.

2) Disseny: de plantilla a disseny personalitzat

El disseny no encareix per «ser bonic», sinó pel temps de definició i revisió: estructura, jerarquia, components, variants, responsive i coherència de marca. Si necessites un disseny alineat amb la teva identitat i que no sembli una còpia, això és feina real. Si et val una base estàndard ben muntada, el cost baixa.

3) Continguts: qui escriu i qui estructura

Molts projectes s’encareixen perquè ningú es fa càrrec del contingut: textos, fotos, recursos, PDF, preguntes freqüents, etc. I quan el contingut arriba tard o arriba malament, la web s’encalla. Si el pressupost no aclareix què inclou (i què no) sobre continguts, prepara’t per a retards o per a una web publicada «a mitges». I el mateix passa amb el que ve després del lliurament: el manteniment web és la partida que més pressupostos es deixen fora.

4) SEO de base i analítica: el mínim per no començar malament

Una web pot sortir barata i néixer amb problemes: URL sense lògica, títols duplicats, estructura caòtica o sense mesurament. No cal prometre posicions ni miracles, però sí deixar ben muntada la base: estructura, metadades, rendiment raonable i analítica per saber què passa.

5) Integracions i automatitzacions

Si la teva web ha de parlar amb un CRM, un ERP, una API o un sistema de reserves, el projecte canvia de categoria. Aquí no pagues «una web»: pagues anàlisi, proves, gestió d’errors, seguretat i manteniment d’una peça connectada al negoci. Si t’ho pressuposten com si fos un simple formulari, desconfia’n.

Si vols veure com aterrem aquests escenaris en plans tancats, pots veure els plans de desenvolupament web i comparar-los amb el que t’ofereixen altres proveïdors.

Què encareix de veritat una web (i què no)

Hi ha factors que apugen el cost per raons legítimes, i d’altres que s’utilitzen com a excusa per inflar un preu. Separar-los t’ajuda a entendre quant val una web professional en el teu cas.

El que encareix de veritat

• Ambigüitat en l’abast: si no està definit què hi entra, tot es converteix en «canvi».
• Disseny a mida amb diverses rondes: no per caprici, sinó pel temps d’iteració i validació.
• Arquitectura de continguts complexa: múltiples tipus de pàgines, filtres, recursos, idiomes, etc.
• Integracions: CRM/ERP/API, sincronitzacions, estats, registres, seguretat.
• Migracions: passar continguts d’una web antiga a una de nova sense perdre ordre ni coherència.
• Requisits interns: aprovacions lentes, molts decisors o falta de materials; tot això consumeix hores.

El que sol sonar important, però no hauria de disparar el preu

• «Et posem un formulari»: un formulari estàndard no és una integració.
• «Web autogestionable»: avui és el normal; el rellevant és com de fàcil és editar sense trencar res.
• «SEO inclòs»: si no concreten què lliuren, és una frase buida.
• «Disseny prèmium»: sense un procés de disseny clar, és màrqueting.
• «Optimització» sense mètriques ni abast: optimitzar què, fins on i amb quin criteri.

La clau és demanar que cada punt tingui un lliurament concret: què es fa, com es valida i què queda fora. Si a més vols que la web porti visites, el posicionament SEO es planifica des del primer dia, no al final. Aquí es veu si el preu està justificat o si és fum.

Senyals d’un pressupost inflat (o perillós)

Un pressupost pot ser alt i estar ben justificat. El que t’interessa detectar és quan el preu no es correspon amb el valor o quan el projecte ve amb un risc amagat. Aquests senyals t’hi ajuden:

1) No hi ha desglossament ni lliurables

Si tot està en una línia tipus «desenvolupament web: X», no pots comparar ni exigir. Un bon pressupost descriu fases i lliurables: estructura, disseny, maquetació, càrrega de continguts, proves, publicació, formació bàsica, etc.

2) Moltes hores per a tasques estàndard, sense explicar per què

Quan veus partides enormes per a coses normals (crear pàgines bàsiques, configurar el blog, ajustos responsive) i no hi ha una raó clara, pot ser un preu inflat o simplement desorganització. Demana que t’expliquin el mètode i l’abast exacte.

3) Tot és «a mida» encara que el teu cas sigui estàndard

El que és a mida té sentit quan hi ha processos específics o integracions. Si la teva web és corporativa i et venen «desenvolupament a mida» per a tot, probablement estàs pagant una complexitat innecessària. L’estàndard ben fet sol ser més estable i més fàcil de mantenir.

4) No es parla de qui fa què

Si no queda clar què hi aportes tu (textos, imatges, accessos, revisions) i què hi aporta el proveïdor, el projecte s’encareix per fricció. I el pitjor: el retard es converteix en cost indirecte.

5) No hi ha criteri de tancament ni control de canvis

Si no existeix un mecanisme per aprovar fases i gestionar canvis, el pressupost és paper mullat. Pot acabar en dos escenaris: o pagues extres constants, o el proveïdor retalla qualitat per no perdre diners.

Com demanar el preu d’una pàgina web d’empresa sense perdre el temps

Si vols comparar propostes de manera ràpida i justa, no demanis «una web corporativa» i prou. Demana el que de veritat condiciona el cost. Aquí tens una guia pràctica:

• Objectiu: què ha d’aconseguir la web (captació, credibilitat, suport, contractació, etc.).
• Estructura aproximada: seccions i tipus de pàgina (inici, serveis, sector, casos, blog, contacte…).
• Idiomes: si n’hi ha més d’un, digues-ho des del primer minut.
• Contingut: qui escriu, qui revisa i si ja existeix material aprofitable.
• Integracions: CRM, email màrqueting, ERP, analítica, consentiments, etc.
• Terminis: si hi ha una data real (fira, campanya, llançament), condiciona el pla.
• Referències: 2 o 3 webs que t’agradin, i per què (estructura, claredat, estil).

Amb això, el proveïdor et pot donar un rang coherent i, sobretot, un abast que després no canviï cada setmana.

Preguntes freqüents

Temps estimat de lectura: 7 minutos